El Vilafranquià a Catalunya : glaciacions i grans carnívors / Joan Madurell-Malapeira
Madurell Malapeira, Joan


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 9-43 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Pleistocè inferior fou una època de profunds canvis en les tafocenosis europees probablement forçats pels canvis en la dinàmica orbital de la terra. Durant el vilafranquià les comunitats de grans carnívors mostren una gran diversitat i competència intraespecífica com es exemplificat als jaciments del complex Incarcal i Secció de Vallparadís Estació. Aquí es realitza un sumari posat al dia sobre l'estat de la qüestió del vilafranquià a Catalunya.

Un Projecte de recerca amb impacte social : el Konservat-lagerstätte del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, la Selva) / Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler, Marta Fontanals
Campeny Vall-llosera, Gerard


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 45-61 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Girona) és un jaciment paleontològic en un ambient volcànic-lacustre que exemplifica les característiques previstes pel concepte clàssic de Konservat-lagerstätten, en relació a la quantitat de restes i la qualitat de la seva conservació, gràcies en part a les condicions d'anòxia. El projecte de recerca multidisciplinar que duu a terme l'IPHES-CERCA durant gairebé vint anys, ha posat al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia internacional, aportant dades rellevants per conèixer l'evolució paleoclimàtica del continent europeu durant el Pliocè final. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 2015, al jaciment del Camp dels Ninots ha sigut objecte d'una planificació estratègica amb l'objectiu de posar en valor els significats i valors patrimonials que proporciona. El treball cooperatiu entre l'equip investigador i les diferents administracions públiques, entitats socials i culturals, i la comunitat educativa, ha permès iniciar un procés de patrimonialització del jaciment, fonamentat en el rigor científic i basat amb criteris de sostenibilitat i desenvolupament, el qual pretén contribuir en el creixement social, cultural i econòmic en el seu àmbit territorial.

El Complex d'Incarcal : quan els dents de sabre dominaven el comtat de Besalú / Leonardo Sorbelli, Isaac Rufí, Maria Prat-Vericat, Joan Madurell-Malapeira



En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 63-72 : il. (Comunicacions) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els últims 10 anys d'excavacions al Complex d'Incarcal del Pleistocè inferior terminal han proporcionat un gran nombre de restes de vertebrats de l'Epivilafranquià (uns 1,2-0,8 ma aproximadament). Durant aquesta tercera etapa d'excavacions paleontològiques, s'ha intervingut en dos jaciments diferents: Incarcal- I i Incarcal-V, els quals presenten diferents patrons pel que fa a les freqüències relatives de grans mamífers. Tanmateix, la característica més singular dels jaciments d'Incarcal és la gran abundància del felí de dents de sabre Homotherium latidens, dominant al jaciment d'Incarcal-V i recuperat en gran proporció a Incarcal-I.

La Fauna moderna del plistocè al nord-est de Catalunya : 200.000 anys de diversitat, fluctuacions i extincions / Julià Maroto
Maroto i Genover, Julià


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 83-96 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'última part del plistocè mitjà trobem ja configurada la fauna del quaternari recent, és a dir la que està formada per espècies encara existents a indrets d'Europa, o de fora d'Europa, si bé molt escasses a la Catalunya actual, juntament amb d'altres d'extintes. Entre la fauna del plistocè mitjà de la cova de Mollet (Serinyà), fa 215.000 anys, i la fauna del final del plistocè superior de l'abric de la Bora Gran (Serinyà), fa 13.000 anys, tenim al nord-est de Catalunya un registre ric i relativament continu, i que, com a tal, és sensible a les importants fluctuacions climàtiques, que van des de climes temperats a màxims glacials, fet que diversifica les associacions faunístiques dins la unitat del període. A més, la seva ubicació geogràfica afavorí l'aportació d'elements de la fauna eurosiberiana, de l'altre cantó dels Pirineus, a una fauna de substrat mediterrani ibèric. Aquest món de gran riquesa taxonòmica patirà extincions i es transformarà definitivament amb el canvi climàtic del final del plistocè i l'acció humana.

El Paleolític en les terres del comtat de Besalú / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 97-120 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El territori del que fou el comtat de Besalú ha conservat molts testimonis del seu passat en època paleolítica, cosa que en fa un lloc privilegiat per a l'estudi de l'evolució i les formes de vida del caçadors recol·lectors prehistòrics. Especialment en el seu extrem nord, en les coves de les Corberes, entre les que destaca la cauna de l'Aragó de Talteüll, i a l'extrem sud, en les coves de Serinyà, on destaca la cova de l'Arbreda. Aquests dos jaciments es complementen per a guiar-nos en la llarga evolució paleolítica dels últims 700.000 anys.

Les Intervencions arqueològiques dels anys 2011 i 2012 a Domeny (Girona i Sant Gregori) en el context de la recerca sobre la prehistòria antiga a la vall mitjana del Ter (1970-2021) / Albert Aulines, Joan Abad
Aulines i Valentí, Albert


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 121-139 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques dels anys 2011 i 2012 al jaciment paleolític de Domeny (Sant Gregori i Girona) van posar al descobert centenars d'eines de pedra tallada dels Modes Tècnics 2 i 3, en posició primària, d'uns 100.000 anys d'antiguitat i atribuïbles als neandertals. Es tracta d'un registre excepcionalment ben conservat, motiu pel qual representa un moment culminant en la recerca sobre el paleolític inferior i mitjà a la vall mitjana del Ter iniciada als anys 70 del segle XX.

El Paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa / David Ortega, Ferran Millan, Julià Maroto
Ortega i Cobos, David


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 141-158 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El paleolític mitjà a l'Alta Garrotxa està documentat a l'entorn més proper a la vall de Sadernes (Sales de Llierca). La cova dels Ermitons i la cova 120 donen lloc als dos jaciments més representatius del període. L'excavació sistemàtica d'ambdós jaciments ha permès documentar diversos conjunts arqueològics i paleontològics que en certa mesura resulten complementaris. A la cova dels Ermitons, les ocupacions humanes tindrien una cronologia absoluta d'uns 45.000 anys (estrat IV) i d'uns 103.000 anys (estrat VI), mentre que a la cova 120 totes elles tindrien una cronologia relativa anterior als 57.900 anys. L'estudi de les restes arqueològiques i de la fauna associada a elles permet precisar que els grups humans del paleolític mitjà no varen habitar intensivament aquesta àrea sinó que la seva presència s'hi donava de forma temporal. Potser estaria vinculada a activitats de subsistència, com ara la cacera de la cabra salvatge. L'estudi de les restes paleontològiques permet afirmar que les ocupacions humanes varen estar alternades amb ocupacions dels grans carnívors que habitaven la zona, principalment l'ós de les cavernes, que utilitzaria la cova dels Ermitons per criar i per hibernar, i també el lleopard, que habitaria la cova 120.

El Paleolític mitjà de la cova de l'Arbreda / Joaquim Soler Subils
Soler Subils, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 159-173 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Arbreda és un jaciment amb un bon registre del paleolític mitjà que permet resseguir l'evolució cultural i ambiental a Catalunya des d'ara fa com a mínim 120.000 fins als 40.000 anys. Així com en l'aspecte cultural o tècnic aquesta seqüència no permet establir grans distincions, les pautes d'ocupació sí permeten discriminar entre un mosterià més antic amb intenses ocupacions i un mosterià més recent durant el qual les ocupacions humanes s'alternaven reiteradament amb les dels úrsids. La presència de restes dentals neandertalianes, especialment les del nivell més profund, confereix un interès afegit pel paleolític mitjà de l'Arbreda.

Estratègies de subsistència al Paleolític superior de les coves del Reclau (Serinyà, Pla de l'Estany) / Isaac Rufí Casals
Rufí Casals, Isaac


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 175-192 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa uns 40.000 anys, l'arribada dels humans anatòmicament moderns a la península Ibèrica constituí una ruptura a nivell cultural en el context de l'últim cicle glacial, a finals del Pleistocè. Les comunitats Homo sapiens no només importaren noves tècniques de talla de la pedra i de treball de les matèries dures animals, sinó que també s'ha observat un cert canvi de gestió dels recursos que sembla indicar una transformació de les dinàmiques socials. A més, l'eclosió de les noves formes d'expressió artística, tant en objectes com en suports immobles, mostra un gran desenvolupament de les capacitats simbòliques d'aquestes societats. A Catalunya, el complex de les coves del Reclau (Serinyà) constitueix el millor conjunt de jaciments per estudiar les societats del Paleolític superior. Les troballes realitzades des dels anys 40' i fins a l'actualitat als jaciments d'aquest complex han permès entendre diverses vessants de la vida de les comunitats Homo sapiens que hi habitaren, des de l'economia fins a les pràctiques funeràries. Els estudis que s'han portat a terme a partir de les restes d'indústria lítica i de les restes de matèries dures d'origen animal ens assenyalen que les coves del Reclau jugaren un paper estratègic en els seus desplaçaments anuals, i que l'entorn de Serinyà tingué un rol destacat per a l'obtenció d'una àmplia gamma de recursos animals i vegetals.

Neolitització i complexitat social durant la Prehistòria recent a la Garrotxa / Maria Saña Seguí
Saña i Seguí, Maria


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 193-211 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Coincidint el fenomen de la neolitització, amb la domesticació de plantes i animals, es produeixen canvis transcendentals en la manera de viure i organitzar-se les comunitats prehistòriques. La permanència cada com més accentuada de les poblacions en un mateix territori desembocà en el desenvolupament d'assentaments estables orientats sobretot a les pràctiques agrícoles i ramaderes. La tipologia d'assentaments a la comarca de la Garrotxa entre el Neolític antic i el Bronze final es molt variada, anant des de poblats a l'aire lliure, ocupacions estacionals en cova fins a assentaments amb caràcter específic com poden ser els indrets funeraris o els dedicats a tasques especialitzades (emmagatzematge, proveïment de matèries primes, refugis temporals, poblats defensius...). La introducció de la metal·lúrgia als processos productius suposà un altre punt d'inflexió important, tant a nivell tecnològic com de complexitat social, establint-se noves xarxes d'intercanvi i circulació de bens i matèries i consolidant-se nous rols socials que portaran com a conseqüència una societat molt més jerarquitzada, amb les desigualtat socials cada vegada més institucionalitzades.

El Fenomen megalític a la Garrotxa i al Pla de l'Estany / Xavier Niell Ciurana
Niell Ciurana, Xavier


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 213-228 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany no són alienes al fenomen megalític que es va desenvolupar en el nostre país durant el Neolític i l'Edat del Bronze. Els monuments megalítics descoberts a Sant Aniol de Finestres, cingles de Sant Roc, Santa Pau, Porqueres, Palol de Revardit, etc., així ho testimonien. En aquest article parlarem de les fases cronològiques i tipològiques d'aquesta cultura i descobrirem tots aquests monuments megalítics, explicant les seves característiques, la seva història i les troballes arqueològiques que s'hi han fet.

Les Ocupacions del jaciment de La Dou (Vall d'en Bas, la Garrotxa) durant el Neolític (4900-4300 cal ANE) i el Bronze final (1260-920 cal ANE) : estat actual de les investigacions sobre les produccions ceràmiques de les dues fases d'ocupació / Javier Camara Manzaneda
Camara Manzaneda, Javier


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 229-246 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els treballs de recerca continuats al jaciment arqueològic de La Dou (Sant Esteve d'en Bas, la Garrotxa) des de fa més de 15 anys han permès donar a conèixer l'establiment de les primeres comunitats neolítiques a la Vall d'en Bas a finals del Neolític antic i l'ocupació posterior d'aquest emplaçament durant el Bronze final amb la construcció d'un assentament vinculat a una estructura singular de tipus fossat. Aquest treball presenta una síntesis de les característiques principals d'aquest jaciment i, de manera més especifica, se centra en l'estat actual de les investigacions que s'han desenvolupat sobre les produccions ceràmiques de les dues fases d'ocupació que han permès plantejar una sèrie d'hipòtesis de treball entorn als processos de manufactura de ceràmiques en aquest jaciment.

Les Necròpolis d'incineració de la zona de Besalú : Can Barraca i Can Bellsolà / Neus Coromina
Coromina Bujons, Neus


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 3 (2022) , p. 247-254 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'etapa final de la prehistòria que comprèn l'Edat del Bronze i l'inici de l'Edat del Ferro és un moment de canvis a Europa. Tot i que en etapes més antigues ja hi ha algunes evidències de cremació, és en aquest moment on la incineració en una urna cinerària esdevé la pràctica funerària principal. A la zona de Besalú podem documentar aquesta pràctica amb dues necròpolis anomenades Can Barraca i Can Bellsolà. Entre els dos jaciments es van poder indentificar varis tipus de tomba (en túmul, en urna o fossa simple) fet que ha generat diferents hipòtesis sobre l'estructura de la societat que s'hi va enterrar.

El Món ibèric en alguns dels territoris del posterior comtat de Besalú. De la formació a la integració al model romà (segles VI-III aC) / Josep Burch, Marc Prat
Burch i Rius, Josep


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 7-20 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Primeres intervencions arqueològiques al poblat ibèric del Boscarró (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa) / Maribel Fuertes, Anna Maria Puig, Dolors Codina
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 21-28 : il.
Bibliografia. Resum en català.

Noves dades sobre el jaciment del Puig de Santa Magdalena de Maià de Montcal (la Garrotxa) / Anna Maria Puig
Puig i Griessenberger, Anna M.


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 29-33 : il.
Resum en català.

Les Monedes ibèriques i romanes del jaciment de Mas Castell (Porqueres) / Marc Bouzas
Bouzas Sabater, Marc


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 35-52 : il.
Bibliografia. Inclou catàleg de les 53 monedes. Resums en català i anglès.

L'Arqueologia a la Garrotxa d'Empordà / Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 53-70 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Època romana. Conquesta, romanització i explotació del territori (segle II aC - V dC) / Joaquim Tremoleda
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 91-94 : il. (Ponència) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Castell de Falgars : estudi arqueològic d'una torre de guaita des de la baixa república romana fins a l'època medieval / Albert Pratdesaba, Joan Frigola, Carles Padrós, Anna Madroñal



En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 95-120 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.